Reconeixement de discapacitat - Vicepresidencia y Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas
Títol preguntes freqüents
Preguntes freqüents
01. Què s'entén per discapacitat?
L'Organització Mundial de la Salut es refereix a la discapacitat com un terme general que abasta les deficiències, les limitacions de l'activitat i les restriccions en la participació i la seua repercussió en el projecte vital de la persona. La discapacitat és un fenomen complex que reflecteix una interacció entre les característiques de la persona i les de la societat en la qual viu.
02. Què és el grau de discapacitat?
Les situacions de discapacitat es qualifiquen en graus segons l'abast d'aquestes. Aquesta valoració del grau de discapacitat s'expressa en forma de percentatge mitjançant l'aplicació de criteris tècnics unificats fixats en el barem establit per Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre, que regula el procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat. El reconeixement d'un grau de discapacitat en percentatge igual o superior al 33% acredita i habilita per a l'exercici dels drets que les persones amb discapacitat tenen reconeguts, així com el seu accés als diferents serveis, beneficis i prestacions a les quals es tinga dret.
03. Qui pot ser considerada persona amb discapacitat?
El Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, estableix que:
- Són persones amb discapacitat aquelles que presenten deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials, previsiblement permanents que, en interactuar amb diverses barreres, puguen impedir la seua participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb els altres.
- A més del que s'estableix en l'apartat anterior, i a tots els efectes, tindran la consideració de persones amb discapacitat aquelles als qui se'ls haja reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent. Es considerarà que presenten una discapacitat en grau igual o superior al 33 per cent els pensionistes de la seguretat social que tinguen reconeguda una pensió d'incapacitat permanent en el grau de total, absoluta o gran invalidesa, i als pensionistes de classes passives que tinguen reconeguda una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat.
04. Com iniciar el procediment per al reconeixement del grau de discapacitat i on?
El procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat s'iniciarà en qualsevol moment, a instàncies de la persona interessada, del seu representant legal, o el seu guardador de fet.
La sol·licitud juntament amb els informes mèdics, psicològics i/o socials que acrediten les deficiències al·legades, i la resta de documentació preceptiva i complementària, en el seu cas, podrà presentar-se de la següent forma:
- Telemàtica:
- Presencial: De manera presencial en el Registre de:
- Els ajuntaments de la Comunitat Valenciana, oficines PROP o qualsevol dels llocs i registres públics que estableix l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú.
- La Direcció Territorial de la Conselleria competent en matèria de serveis socials de la província on residisca el sol·licitant.
- El Centre de Valoració i Orientació de la Discapacitat (CVO) de València, per a les persones sol·licitants residents a València.
En Espanya no existeix la obligatorietat de posseir el document nacional d'identitat per als menors de 14 anys, però si és molt recomanable proveir-los de DNI propi. Cal tindre en compte que aquest document públic és personal i intransferible que ens servirà per a acreditar la identitat i les dades personals del menor, facilitant qualsevol tipus de tràmit davant les administracions públiques. Un exemple d'això és que la targeta acreditativa de la condició de persona amb discapacidad ha de mostrar-se juntament amb el seu propi document d'identificació (DNI, NIE) perquè siga vàlida.
Es tracta d'un document tècnic emés per el/la treballador/a social del Sistema Valencià de Salut, o del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, corresponents al lloc de residència de la persona interessada. Aquest informe reflecteix la situació global de les persones, les seues necessitats i suports, centrant-se en els aspectes soci familiars d'aquest.
Aquest instrument és utilitzat en la valoració dels factors socials complementaris, relatius entre altres, a seu entorn familiar i situació laboral, educativa i cultural, conforme al barem establit en el Reial Decret 1971/1999, de 23 de desembre, de procediment per al reconeiximent, declaració i qualificació del grau de minusvalidesa.
En el cas de presentar patologia auditiva, és necessari informe mèdic (preferentment de l'especialista) actualitzat on s'indique, com a mínim: DIAGNÒSTIC i AUDIOMETRIA GRÀFICA en les freqüències conversacionals (500, 1000, 2000 i 3000 Hz). Únicament, seran objecte de valoració els trastorns permanents de l'audició.
En cas de presentar patologia visual és necessari aportar INFORME OFTALMOLÒGIC actualitzat on s' indique, como a mínim: DIAGNÒSTIC, AGUDESA VISUAL MILLOR CORREGIDA dels dos ulls i CAMP VISUAL dels dos ulls, indicant si és normal o patològic.
09. Què significa que el meu grau de discapacitat s'ha reconegut amb caràcter permanent?
Significa que en el moment de valoració no era previsible una millora en un termini aproximat. En conseqüència, el reconeixement del grau de discapacitat no se subjecta a un termini de vigència a partir del qual ha de revisar-se o perdre la seua eficàcia.
Això no significa que siga invariable, la persona interessada podrà sol·licitar la revisió per agreujament o millora una vegada transcorregut un mínim de dos anys des de la data en què es va dictar la resolució, llevat que s'acredite prou un error de diagnòstic o que s'hagen produït canvis substancials en les circumstàncies, i en aquest cas no caldrà esgotar el termini mínim.
10. És el mateix discapacitat que dependència?
No, ja que una persona pot tindre discapacitat en diversos graus sense que necessàriament existisca dependència. La dependència es dona quan la persona té limitacions en l'activitat que requereixen el suport imprescindible d'una altra o altres persones per a realitzar, de manera adequada, les tasques més elementals, com la cura personal, les activitats domèstiques bàsiques, la mobilitat essencial, reconéixer persones i objectes, orientar-se, entendre i executar ordres o tasques senzilles.