Detall Notícia

Oltra qualifica 'd'històrica' la constitució del Consell Valencià del Poble Gitano com a òrgan de 'codecisió i cogovernança'

07/04/2021
Oltra qualifica "d"històrica" la constitució del Consell Valencià del Poble Gitano com a òrgan de "codecisió i cogovernança"

- La vicepresidenta ha presidit la reunió per a constituir el Consell Valencià del Poble Gitano
- El 60 % de les vocalies del Consell està representat per dones



La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha qualificat "d'històrica" la constitució del Consell Valencià del Poble Gitano "com a òrgan de codecisió i cogovernança de totes les polítiques encaminades a la igualtat i la inclusió del poble gitano".

Mónica Oltra ha presidit la reunió per a constituir el Consell Valencià del Poble Gitano i ha assenyalat que la creació d'aquest consell "és una reivindicació de dècades de les organitzacions que representen el poble gitano a la Comunitat Valenciana".

En la vespra de la celebració del Dia del Poble Gitano, la vicepresidenta ha destacat "l'aportació històrica i cultural de les gitanes i gitanos al poble valencià" i ha assegurat que, des de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, "hi donarem suport i acompanyarem en el desenvolupament de l'Estratègia per a la igualtat i la inclusió del poble gitano però donant el protagonisme als que realment ho mereixen, que són les dones i homes gitanos valencians".

En aquest sentit, la vicepresidenta ha destacat que des del Govern Valencià "fem polítiques comptant amb la participació i l'opinió de les persones", i així ha assenyalat que dels 36 membres que componen el Consell del Poble Gitano "27 són vocals del teixit associatiu gitano". A més, cal destacar que el 60 % de la composició del Consell està representat per dones.

Per la seua banda, Alexandrina da Fonseca, membre del Consell del Poble Gitano, s'ha mostrat "emocionada i agraïda" a la Generalitat i a la vicepresidenta Mónica Oltra "per donar un espai propi al poble gitano i una oportunitat de participació social i política".

Alexandrina da Fonseca ha assenyalat com a principals reptes "la igualtat d'oportunitats en la formació de les xiques i xics gitanos, amb una educació de qualitat que permeta la socialització i la integració en les escoles, així com més participació de les dones gitanes en la societat valenciana".

Consell Valencià del Poble Gitano

La creació del Consell emana de l'Estratègia valenciana per a la igualtat i la inclusió del poble gitano 2018-2023, que és la que estableix les línies de treball prioritàries en aquest àmbit de la Generalitat.

Tal com preveu el decret de la seua creació, la composició d'aquest òrgan és paritària, intergeneracional, compta amb una diversitat territorial i amb majoria de persones gitanes. Concretament, està format per 36 membres: 9 representants d'institucions i 27 d'entitats que treballen amb el poble gitano.

A més de la presidència i vicepresidència, es compon de 5 representants institucionals de les àrees de la Generalitat de poble gitano, Educació, Sanitat, Habitatge, Economia, un representant de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i un representant de les universitats públiques valencianes.

També hi ha 4 vocalies representades per persones l'elecció de les quals ha sigut per insaculació i per trams d'edat, de manera que hi ha una persona gitana menor de 18 anys, una que té entre 18 i 30 anys, una altra de 31 a 50 i una última persona gitana major de 50 anys.

Així mateix, estan representades les principals entitats que treballen amb la població gitana, concretament 6 vocals representants de les organitzacions del moviment gitano autonòmic; 10 vocals de les organitzacions d'àmbit territorial municipal, comarcal i supracomarcal; 2 vocals representants d'associacions de dones gitanes, i 2 de les organitzacions de joventut gitana.

A més, formen part del Consell tres persones gitanes que han rebut una distinció dels Premis 9 d'Octubre de la Generalitat: Ana Giménez Adelantado, Ricardo Borrull Navarro i Alexandrina da Fonseca Maia.

Estratègia per a la igualtat del poble gitano

La vicepresidenta ha recordat que el 45,5 % de les actuacions incloses en l'Estratègia valenciana per a la igualtat i la inclusió del poble gitano 2018-2023 "han sigut executades o assolides amb un avanç molt important en els dos últims anys", a pesar de les circumstàncies de la pandèmia de la COVID-19 que han impedit en 2020 executar-ne algunes.

L'Estratègia valenciana per a la igualtat i la inclusió del poble gitano 2018-2023, ha explicat la consellera, compta amb sis eixos que contenen diverses accions per a lluitar contra l'antigitanisme, o gitanofòbia, com ara la promoció de la llengua, la història i la cultura gitana; la sensibilització sobre la realitat de la població gitana; el suport a les víctimes de discriminació, i l'impuls de polítiques municipals de suport al poble gitano.

Pel que fa al grau de compliment, en aquests moments en la línia estratègica d'Educació i Cultura s'ha avançat de manera notòria amb l'execució de prop del 50 % de les actuacions, entre les quals destaquen la presentació d'unitats didàctiques d'història i cultura del poble gitano, el desenvolupament del nou model d'educació inclusiva, l'increment d'unitats d'infantil de dos anys i l'inici d'estudis per a implementar polítiques encaminades a evitar la segregació.

En una altra de les línies, la d'Ocupació i Comerç, s'ha arribat al 52,78 % d'actuacions executades, especialment la implantació de programes com 'Et formem' o el foment de l'economia social cooperativa.

L'àrea de Salut s'ha mantingut en les xifres, amb un 44,44 % d'actuacions en execució i assolides, encara que sí que s'ha avançat en algunes actuacions ja iniciades, com ara la formació d'agents de salut, entre les quals destaquen especialment les dones gitanes.

Arxius relacionats